Sort que els britànics tenen sentit comú i no han permès que dos excrements desafortunats àlbums (un single i una reedició) entressin a les llistes de vendes (sí, a Gran Bretanya la gent encara compra molta música en comparació amb la “piratilla” Espanya).
La informació la teniu aquí sota:
http://www.morrissey-solo.com/article.pl?sid=09/05/03/1824256
És la primera vegada que Morrissey no consegueix un top 40 des de 1997. Brindem? La fi és més a prop… Some day goodbye will be fareweeeeeeell 
Prometo avisar als pocs comentaristes d’aquest blog quan torni a escriure alguna coseta!
Tornaré a atacar vilment a Morrissey “cual ex despechada”? Us descobriré grups raros britànics dels 80 i 90 que només coneixia la seva mare? Faré la ressenya del nou disc de Paris Hilton quan surti? ¿Treuré temes nous, tot i que no tinc cap ganes de despullar la meva intimitat en aquest blog? (bé, potser en un altre blog anònim, on no em conegués ningú dels que em llegeixin sí, no se sap mai…)
A part de falta de temps i mandra quan tenia temps… he tingut una mica de “crisi existencial” quin sentit té per vosaltres escriure un blog i, en general, escriure per ves a saber qui (que és el que té publicar encara que et llegeixin 4 persones, que mai saps ben bé qui és el teu destinatari)?
Hi ha un llibre de Jorge Semprún que crec que es deia “la escritura o la vida”: una cosa treu l’altra?
Hi ha res al món que valgui la pena ser dit (a part, òbviament, de què l’últim disc de Morrissey és dolentíssim)?
Dedicat a aquells que diuen que ja està tot aconseguit i que el moviment GLBT ja no té res a reivindicar.
I un record, en especial, a tots aquells amics meus GLBT que han patit agressions físiques, que sé que algú de vosaltres tafanejarà el meu blog. La lutte continue!
 | Al a Depeche Mode: discografia… |
 | Arqueòleg Glamurós a Dels “Unknown pleasures… |
 | madebymiki a Dels “Unknown pleasures… |
 | Rafel a Dels “Unknown pleasures… |
| Rafel a Dels “Unknown pleasures… |
