L’onze de setembre

Sempre he trobat l’11 S, especialment la tarda de l’11 S, un dia avorridot i trist (òbviament la tarda de l’11 de setembre de 2001 no va ser tan avorrida, per motius obvis). Segurament aquesta consideració de dia avorrit es degui a què era l’últim dia festiu abans de la tornada a escola i que això ha quedat enquistat en el meu subconscient.

La veritat és que a mi la independència i l’autodeterminació me la suen completament (simètricament, la pertinença a Espanya, la defensa de la “constitució” i de la llengua castellana tampoc em genera cap mena de trempera ni la més mínima solidaritat). Vaja, que a dia d’avui no signaria un manifest ni pel “dret a decidir” ni per la “lengua común” o la “defensa de la constitución”. No cal dir que no segueixo cap dels actes de l’onze de setembre.

Pateixo en silenci, com si de molestes morenes es tractés, la meva condició de català. Perquè la veritat haver d’aguantar determinats messiànics i sectaris independentistes i a la vegada aguantar les ínfules castellanistes i espanyolíssimes de molts “no nacionalistes” hauria de tenir premi! Parafrassejant Morrissey: “Catalonia is mine, and it owes me a living!“.

I ja que estem, visca Catalunya! Això sí, la tarda de l’11 S, una tarda tonta festiva de final d’estiu, continuarà tenint sempre per mi aquest estrany toc d’spleen.

Anuncis

4 responses to “L’onze de setembre

  1. Subscric plenament el teu post! Quan vaig escriure una cosa semblant al meu blog vaig tenir 40 comentaris de gent emprenyadissima que no podien concebre com, una persona que feia una web en català no dedicava el 99% dels seus posts a fer reivindicacions nacionalistes!

    En fi, he fet un post semblant, tot i que no sé si s’enten gaire…

  2. Hola Max… això és tot nou! 😉

    Tan sols passava a saludar-te.

    Espero que aquesta tarde sigui més animada que la d’ahir!

  3. Però jo diria que això és el que pensa l’immensa majoria de catalans!

    El que passa és que és políticament incorrecte dir-ho. Resulta que si no ets d’un dels dos bàndols, és com si no tinguesis idees polítiques. I a mi, moltes d’aquestes ximpleries de la llengua, de les competències i dels manifestos fundacionals, ja em cansa. I e cansa tan defensar fora d’aqui el que és obvi, com escoltar a alguns d’aquí reivindicant qué se jo quina ximpleria (des de la selecció nacional catalana de canicas fins a la canonització de Bárbara de Premià de Dalt). Fins el monyo em tenen uns i altres.

    Això, sí: el dia de festa, ni tocar-lo!

  4. Eiii! Ja he publicat el post sobre com em vaig colar a la zona VIp de MAdonna i espero amb delit el teu comentariii!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s