El meu top 10 de Last.fm

Nota: Podeu fer un click sobre qualsevol de les fotos d’aquesta llista que us piquin la curiositat.

Sorprenentment a la meva llista no estan The Smiths perquè quasi mai te’ls posa l’emisora de last.fm i a més quan ho fan et posen gravacions xungues de concerts pirates. Realment estic enganxat a l’inventet aquest!

Com, que encara no coneixeu què és last.fm? Doncs cliqueu aquí que us fan cinc cèntims de què és last.fm (en castellà, jo faig servir la versió anglesa, no per esnobisme, sinó perquè moltes biografies d’artistes “raros” no estan disponibles en castellà…).

P.S. Tenint en compte que Carlos Berlanga va ser el compositor principal de Dinarama i de Pegamoides, ja sabeu quin és el meu gran mite musical a part de Morrissey. Suposo que el dia que Morrissey mori sentiré la mateixa tristor que aquell juny de 2002 en què ens deixava, tan jove, Carlos Berlanga. Per cert, quan faig servir l’adjectiu “berlanguià” al blog em refereixo sempre al Carlos García Berlanga fill, el músic, no al pare, Luis García Berlanga, que és el famós director de cine!

Advertisements

5 responses to “El meu top 10 de Last.fm

  1. Mai m’he parat a escoltar res de Carlos Berlanga en solitari! Està tan bé? Que em recomanes per començar?

  2. És molt fàcil, no té tanta discografia pobre home. El disc amb més hits és “Indicios” (1994), molt rotllo Pet Shop Boys, i el millor produït “Impermeable” (2001). Potser em decanto per INDICIOS, amb hits com “¿qué sería de mí sin tí?” (la lletra és boníssima, és la segona part de “cómo pudiste hacerme esto a mí”, després que la protagonista hagi complert condemna per atropellar al marit! la lletra és com una barreja entre cinema negre i almodóvar!) i molts altres hits com “el día del recuerdo”, “Indicios de arrepentimiento”, “traición”, “tazas de té”, “si no es por ti”, o la petardíssima “c’est la france”. És el disc més Dinarama de Carlos, sens dubte. El va reeditar Austrohúngaro i encara es troba a les botigues.

    L’últim és molt trist, a pesar de dos megahits tan rotunds i alegres com “vacaciones” (“amor de látex, caucho y goma / vacaciones en Sodoma / ¿qué prefieres, mantequilla o tulipán?”) i “lady dilema” (que l’han fet servir per anunciar las “letras del tesoro!).

    “Via satélite” (1998) està produït per Fangoria (pels Fangoria de l’època de “La lengua asesina”, abans de Carlos Jean, o sigui, un horror), és molt bakala i té lletres molt bones, però la gravació és cutre i les lletres no s’entenen gaire (no és que Carlos fos un cantant amb una gran veu).

    “El ángel exterminador” (1990) a pesar de tenir cançons boníssimes està supermalament produït. Fa vergonya aliena i tot. Li van facturar un disc molt ranci. Intentaven colar-lo en la radiofórmula i els va sortir un pufo.

  3. Doncs em baixo Indicios, que a més és el que té més fonts al emule!

  4. Jo nen, ni per aquestes aconsegueixo que et compris un cd original 😉 Jaja. Jo de fet només compro cd’s de discogràfiques indies espanyoles tipo elefant, austrohungaro, jabalina… i ho faig per solidaritat.

  5. CDs originals? Perdó? Però és que encara s’en fabriquen?
    Que serà el proper que et compraràs? Una lasca de sílex per anar a tallar el pà? ajajajaj

    Jo es que la música l’escolto bàsicament al meu reproductor de MP3… crec q el darrer CD q em vaig comprar va der “American Sweetheath” de la Courtney per pur fetichisme!

    I això que et deia al meu blog q jo ja he conegut al Lluís i al Nemo (q em va fer d guia per València a més) q quan vulguis fem un cofee!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s