Els meus discos dels 90 (II)

No, no m’he dormit als llorers, el que passa és que estava enfeinadíssim amb la UOC i les obligacions maritals.

Seguim amb el meu particularíssim repàs als 90. M’agradaria insistir en què no faig una tria del millor, sinó que parlo d’uns discos que en el seu moment (o a posteriori, que molta música bona la descobreixes anys més tard) m’han marcat en la meva vida per algun motiu… i el motiu pot ser sentimental o bé purament musical, banal o profund… la questió és que són els discos de la dècada que més m’han acompanyat.

Nirvana – In utero (1993) / Hole – Live through this (1994)

inuteronew1Dos discos pòstums. Sí. Dos discos que tanquen dues èpoques. Dos discos que superen els estils que els van fer possibles i obliguen als artistes acomodats a canviar de xip. Dos discos que reconeixen el fracàs del grunge i del rock independent per canviar les regles del negoci musical i el fracàs del punk feminista per canviar el patriarcat en el rock.  Dos discos que són el millor fruit del curt matrimoni entre Kurt Cobain i Courtney Love (1992-1994), perquè… pobreta Frances!

Doncs sí, Kurt Cobain va liquidar i finiquitar el grunge un any abans de fotre’s un tret, encara que llavors ningú ho sabia i pràcticament ningú hi va parar atenció (jo tampoc, estava en una altra ona). I Courtney va superar el moviment Riot girrrrl en un moment en què el pop femení independent ja no necessitava manifestos, gràcies al triomf comercial d’artistes arriscades (en coordenades musicals molt diferents) com Björk, PJ Harvey o Beth Gibbons (Portishead).

“In Utero” no és que sigui un disc difícil, és que té temes que són un veritable conyàs. I certament, tampoc és 100% el disc que volia haver fet Kurt Cobain (que encara l’hagués fet més atonal i sorollós). Això sí, en els mig temps i en les poques concessions que fa a la comercialitat (si és que es pot dir que “In utero” té temes comercials) és on trobem el Cobain més perdurable (Pennyroyal Tea, Dumb…). Per no parlar de què “Serve the servants” és una de les millors arrencades d’un àlbum que conec, o de com Kurt parodia el hit del grup “Smells like teen spirit” (1991), utilitzant els mateixos acords a “Rape me”. I sí, és per motius extramusicals que tots coneixem, però a qui no li agafa un calfred quan Kurt rima “married” amb “buried” a “All apologies”?

Sobre “Live through this” i la diva que suposadament el va fer possible (encara es discuteix el paper que va tenir el difunt Kurt Cobain en el disc de la seva dona) Courtney, ja vaig escriure aquest post.

Us deixo una foto del matrimoni que, per bé o per mal, va canviar la història de la música popular.

John i Yoko? No, Courtney i Kurt!

John i Yoko? No, Courtney i Kurt!

P.S. Sí reconec que aquests dos discos que he tret són molt coneguts. Ja us treuré alguna raresa que tinc preparada, tranquils…

Anuncis

6 responses to “Els meus discos dels 90 (II)

  1. Rafa!!!
    Tatxtan tatxan!!JA HA SORTIT EL NOU SINGLE DE MORRISSEY
    http://es.youtube.com/watch?v=Rj_J-Sb0X3Q
    Ta bé no?

    Anyway, jo sempre he estat més defensor del Nevermind, el In Utero semrpe m’ha semblat una postura de: mira que superguai q soc q faig un diss sense cap single comercial epr fer la punyeta a la discogràfica i la única cançó radiable li poso una lletra basada en la violació, no fos cas q la discogràfica se li acudís treure-la de single i per postres li poso un fiff de “Smells like teen spirit” en plan autoparodia ridicula!

    No es un mal disc, però jo el situaria a anys llum de nevermind-umplugged! I de fet els cançons q més m’agraden son les balades rollo All Apologizes o Dumb!

  2. I per cert, em sembla molt malament q posis en dubte el apper de Courtney en l’elaboració de “Live trogh this”, repoduïnt el clixé masclista de: “clar, com ha de poder una dona fer un disc bo? Segur que li va fer el marit”
    Si? Va escriure Kurt “Your dick is in my mouth” “I want to be the girl with the most cake”? Ehhm bé…

  3. No és per masclisme i tu ho saps…

    Pel que fa a les cançons de In Utero, no em negaràs que despullades de soroll a l’Unplugged es nota la qualitat que tenen. De tot amanera si t’hi fixes a in utero hi ha una canço amb melodia alternada amb una canço-soroll durant tot el disc!

    All apologies és la millor cançó de Nirvana!

  4. I per lletres guarres les de Liz Phair:

    H.W.C. (AKA “hot white cum”):

    O “Flower”:

    La Courtney canta coses com “dóna’m la teva llet blanca i calenta” o “et deixaré la polla blava de tant follar-te”?

    Lo bo de Liz Phair és que canta coses guarres sota aparença de nyonyipop.

    Courtney ja saps que m’encanta. I les lletres seves també. Jo, és que no em puc ficar una mica amb ella? Ho sento però “asking for it” em sona molt a nirvana! Clar que de viure i tocar junts se li deuria enganxar alguna cosa!

    Bueno vaaaa ho retiro i edito el post, fale?

    Per cert, tinc pendent the gossip. Ja he començat amb Patrick Wolf. Se li va molt la olla, no? És molt eclèctic! Per cert et tinc reservades vàries sorpreses…

    Tema Morrissey –> Una mica curt, no, el single? I li falta una mica de “garra”. No és un “Irish blood” o un “First of the gang…”

  5. A mi m’agrada molt més aquesta de Morrissey: http://es.youtube.com/watch?v=RcBKdoTHh5M

    De Liz Phair, està bé però li falta la veu desgarradora de Courtney! Per cert, es rumoreja q MIss Love penjarà el nou dics gratis a Internet el 1 de Gener!!

  6. Rafa, apssa’t pel meu blog i digam q et sembla em meu nou look!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s