Millors discos 2010 (pop internacional)

5. KE$HA – ANIMAL

Ke$ha ha tingut, segons com es miri, la bona o la mala sort de sortir poc després que Lady Gaga arrassés com a nova reina del pop comercial i, de fet, la major part del món la veu tan sols com una Lady Gaga de segona fila. Però després et trobes amb anècdotes reveladores, com que a last.fm, la ràdio dels indies, Ke$ha s’hagi fet amb el número 1 en escoltes mentre que Lady Gaga ni tan sols surt al top 40. I és que Ke$ha, aquesta mena d’Avril Lavigne o Hanna Montana en versió perversa i etílica, ha aconseguit el que no aconseguirà mai Lady Gaga ni cap pseudodiva de l’encarcaradíssim R&B americà: convertir-se en el “guilty pleasure” comercial dels amants de la música indie a totes dues bandes de l’atlàntic. Un animal amb bon instint musical. Perquè aquí sabem treure’ns el barret davant la música comercial ben feta i ben ideada.

4. TEENAGE FANCLUB – SHADOWS

Teenage Fanclub sempre aniran units, per mal i per bé, als records d’aquells que en la primera meitat dels 90 érem adolescents i ens consideràvem indies. Disc a disc, han crescut amb els que ara rondem els trentamasses i ja pintem canes. Ja no fan discos d’aquells que et canvien la vida com Bandwagonesque (1991), un disc a l’alçada d’altres fites musicals d’aquell any com Nevermind o Loveless. Però porten ja uns lustres fent obres d’artesania pop si cap cada cop més depurades, senzilles i emotives. Perquè l’emoció sovint està en la simplicitat.

3. THE DIVINE COMEDY – BANG GOES THE KNIGHTHOOD

Heus aquí al veritable “last of the great romantics”. Podria escriure línies i línies sobre el nordirlandès Neil Hannon, la persona que s’amaga sobre el pseudònim The Divine Comedy. Potser basta dir que probablement sigui el més gran crooner contemporani, sense que faci falta per això demanar perdó a Morrissey, a qui per cert es menciona en el single “At the indie disco”, una revisió autroparòdica de l’elitisme indie, l’improbable hit que mai sonarà en cap discoteca. La resta del disc oscil•la entre l’easy listening i la inevitable dosi de tipisme tan British que amaga que ens trobem davant un dels artistes més cosmopolites, oberts de mires i complerts del pop europeu.

2. TRACEY THORN – LOVE AND ITS OPPOSITE

Tracey Thorn sempre ha tingut una veu personalíssima i única, però amb els anys, ha unit a la bellesa i la fragilitat la serenor i cinisme de l’experiència. És molt interessant per analitzar aquest disc prescindir de tota la (sempre recomanable) carrera d’Everything But The Girl, i anar-nos encara més enrere per comparar-lo amb la Tracey adolescent que liderava les pioneres Marine Girls o la que va signar un impressionant debut en solitari només amb 19 anys i en una data tan primerenca com 1982. Tracey continua sent la veu de la dolça melangia, l’únic que abans s’imaginava l’amor i el desamor i ara, a punt d’arribar a la cinquantena, parla de parelles en crisi, divorcis, incertes segones oportunitats i desolats bars de solters. Ignorem si amb coneixement de causa, perquè oficialment continua sent parella amb Ben Watt, el seu company sentimental i musical a Everything But The Girl.

1. EDWYN COLLINS – LOSING SLEEP

5 anys després de patir una hemorràgia cerebral que gairebé l’envia a l’altre barri, Edwyn Collins ens lliura novament un clàssic ple de joies pop, a l’alçada dels seus millors discos de fa 30 anys al front d’Orange Juice. En efecte, Collins, reaccionant contra l’obscuritat i la seriositat postpunk, va revolucionar en el seu dia el pop britànic a base de guitarres funky plenes de color, vitalisme i fina ironia. Ell té la patent d’un so que ha estat mil i una vegada copiat en les darreres tres dècades. Per cert, en clau espanyola, Carlos Berlanga era tan fan d’Orange Juice que això el va portar a jubilar l’estètica postpunk de Pegamoides i fundar un nou projecte anomenat Dinarama: us sona la història? L’Edwyn Collins d’avui perd salut i perd hores de son, però l’energia i facilitat per crear melodies infal•libles d’aquest gran mestre del pop continua intacta. Definitivament instal·lat en les dues darreres dècades cap a una mena de classicisme pop, enguany ens ha sorprès amb veritables himnes com “In your eyes” o “Losing sleep”.

Llista spotify: http://open.spotify.com/user/rasepe/playlist/37tYCaztx0tlt6pIMfsrQ4

Advertisements

2 responses to “Millors discos 2010 (pop internacional)

  1. Hola!
    Ei, et felicito pel top internacional, l’he escoltat unes quantes vegades i està súper bé!!! Sobretot Edwyn Collins, Tracey Thorn i Ke$ha, com no! Està guai descobrir nova música.
    Ens llegim!

  2. Retroenllaç: Millors discos internacionals 2011 (1a part, del 10 al 6) | Això és més vell que l’anar a peu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s