Tag Archives: 9N

La fira catalana

Per aclamació popular, copio un missatge enviat al meu compte de Facebook:

Suposo que alguns haureu trobat a faltar un posicionament meu sobre el tema 9N, doncs allà va.

Fer una consulta de fireta és la garantia del ridícul internacional i que mai més (o en vàries generacions) hi haurà la possibilitat de fer un referèndum seriós estil Escòcia o Quebec. D’acord, ara el govern espanyol actual ho bloqueja tot, però francament no entenc la pressa actual (és com si l’ANC i els partits sobiranistes estiguessin convençuts de la teoria del soufflé, de què l’estat d’opinió a favor d’una Catalunya independent és molt volàtil i que, per tant, “ara és l’hora” i cal aprofitar-ho). Jo penso que si realment ets independentista, et prendries les coses amb calma i tindries una estratègia a llarg termini.

La independència com a concepte em sembla defendible (igual que l’unionisme). El que no em sembla defendible és en els termes manipuladors, emocionals, de wishful thinking i de pensament màgic actuals en què és planteja (tota la campanya de l’ANC, tota la propaganda del govern parlant del “procés” o “transició nacional”, convertir TV3 en un espai monotemàtic, etc.). És com si haguéssim de canviar perquè sí i s’assumeix que el canvi necessàriament serà bo. Per mi això està a les antípodes de la racionalitat.

Ah i dir “no” a la independència (tal i com la plantegen els que l’estan promovent a dia d’avui) no és ni ser un botifler ni ser necessàriament espanyolista (si és que hi ha cap mal en ser espanyolista en una societat plural i democràtica) ni molt menys estar d’acord amb l’status quo espanyol actual o secundar el que diu la “caverna”.

Siguem seriosos, segurament hem de reformar moltes coses, a nivell espanyol i català, i ho hem de fer bé. Sense populismes ni apel·lacions als instints baixos. No pot haver referèndum català sense reforma constitucional i una reforma constitucional és força factible a 15 anys vista (no ara evidentment, però a nivell espanyol s’apropen molts canvis).

A dia d’avui els partidaris del sí no em donen prou confiança, així que tinc claríssim que m’abstindré o diré no. Davant la pregunta típica que et fan (sobretot els estrangers) quan ets català de què penses sobre la independència, segueixo dient sempre el que dic des de fa uns quants anys: el dia que hi hagi un referèndum, m’hi pronunciaré segons les circumstàncies del moment, segons què ofereix cada part i quina credibilitat té, i segons el que crec que és millor pels interessos meus, del meu entorn i de la societat en general. Pensava això fa 5 anys quan no hi havia cap possibilitat de referèndum i ho penso ara el 2014 i per això em decanto pel “no” o, més aviat, per no participar en un acte de fireta.

Anuncis