Tag Archives: stephanie

Moi, Lolita

Donat que tinc lectors (i qui sap, lectores) que agraden de les formes femenines, gaudiu d’un homenatge als sentits i a la ment que us ofereixo a partir d’unes de les cançons més petardes del pop en francès dels darrers 30 anys. De fet, a mi les dones ni fu ni fa sexualment parlant, però les “lolites” sempre m’han cridat l’atenció, de la mateixa manera que les “donasses” a l’estil Courtney.

En la cultura francòfona hi ha una predilecció molt marcada per les lolites. Penso en clàssiques dels 60 com France Gall o Jane Birkin. Però jo com que sóc més vuitanter des d’aquí faré un petit recordatori-homenatge a unes altres “Lolites”:

Lio

Aquesta cantant belga d’origen portuguès fa seduir a tota una generació en el canvi de dècada entre els 70 i 80. Cal dir que el seu primer disc va ser produït per uns dels pioners de la música electrònica, Telex. I que fins mitjans dels 80 va treure un seguit de discos força dignes. Per la memòria queden hits com “Banana split” (no us perdeu el vídeo de youtube… segur que de seguida entendreu la “metàfora” del plàtan i les cireres), “Si belle et inutile”, “La reine des pomes” o “Mona Lisa”.

Però el seu gran hit, sens dubte, és “Amoureux solitaires”, tot un clàssic de la música electro que va ser un hit als països francòfons l’any 1980. Una petita joia escrita pels Telex que, per cert, aquell mateix any van representar Bèlgica a eurovisió en una memorable actuació. Off topic: penseu que si parleu de “Telex” davant les vostres coneixences quedareu com uns moderns, doncs van ser invitats al sonar fa un parell d’anys si no recordo malament. Per a tots vosaltres, Lio:

Stephanie

Si hi ha algú que als anys 80 li podia arrebassar a Lady Di el títol de reina de cors eren les germanes Grimaldi. Caroline, després d’un amour fou amb Philippe Junot va sentar el cap amb Stephano Cassiraghi, pare dels seus tres fills grans i que va morir en un desgraciat accident. Però mentre la seva germana gran sentava el cap, Stephanie es va convertir en un relleu encara més enfant terrible que la seva germana gran: “la princesa rebelde”, que deien a la revista “Hola”. Igual li donava per liar-se amb playboys de dubtosa reputació com per ser pionera del topless o… fer de cantant! I és així com el 1986 aquesta Lolita de masculines faccions (té una mandíbula que ni Morrissey) va iniciar-se al món de la música. Jo em quedo amb els seus pentinats made in Llongueras que van fer veritable furor. Recordo un amor platònic de la infantesa, una amiga de la meva germana gran, que portava un pentinat igual (sí, fins ben bé als 10-11 anys vaig tenir tendències bisexuals).

Alizée

Sens dubte, la Lolita per excel·lència del pop francès de l’última dècada. Recordem que la noia va ser descoberta pel tàndem Mylène Farmer/Laurent Boutonnat, a qui ja vaig dedicar un post. La meva reflexió malèvola és que segurament Mylène Farmer, als seus 40 anys tenia una sèrie de lletres al calaix que no podia cantar ella a la seva edat, ja que li esqueien millor a una noia de 16 anys com Alizée. De fet durant 2001-2003 Mylène va estar pluriempleada: escrivia cançons per a Alizée i cançons per a ella mateixa. Només de la malèvola ploma de Mylène podia sortir un hit tan rodó com Moi Lolita. Tampoc vull oblidar la cançó “J’en ai marre”. De fet al blog de jenesaispop discuteixen si Coldplay l’ha plagiada en el seu nou single!

Per a tots vosaltres, “Moi Lolita”, d’Alizée: