Jessy, Loli, Sant Adrià

Grans moments (homo)eròtics del cinema

Estava comentant l’altre dia a l’excel·lent blog d’en Ferran (Max Aue), sobre la peli Mort a Venècia de Visconti a propòsit de l’adaptació operística que s’ha fet al Liceu. Vaig fer una reflexió sobre el cinema dels 70, tan poc reivindicat. Pensava no només en l’últim Visconti, sinó en Passolini, Fassbinder… Tot seguit, m’he donat compte que un nexe entre tots tres és l’homoerotisme… què hi farem, si “tiran más dos tetas…” (bé, en el meu cas seria una cosa així com “tiren més dos ous que vint bous”).

Decidit a pujar el voltatge d’aquest blog i a reivindicar a dos heterodoxos anglesos, el director Ken Russell i l’escriptor D.H. Lawrence, us passo un fragment mític de “Women in love” (1969). Efectivament, ho heu endevinat, la pel·lícula és com tantes altres una adaptació d’una novel·la. De D.H. Lawrence, “profeta de la sang i del semen”, només m’he llegit l’amant de lady Chatterley, mig en anglès, mig en català (viciós que és un, que anava alternant l’original i la traducció segons m’anava avorrint). Però realment va ser una lectura inspiradora.

De fet, l’escena és com una sublimació de l’amistat heterosexual, però perdoneu que ho trobi un tant homoeròtic… de fet jo crec que ho és, que l’escena de la baralla representa una sublimació del desig homoeròtic dels dos personatges. La part forteta la teniu a partir del minut 1:30 aprox. I aquí teniu la versió en castellà (amb l’escena de la lluita grecoromana suprimida).

I perquè veieu que Fassbinder tampoc es tallava un pèl, us passo també un trailer de “Faustrecht der Freiheit” AKA “La ley del más fuerte”. De fet, Fassbinder mateix surt nu a la pel·lícula (no en el tràiler, però per compensar teniu un bon maromo al minut 1):

I per contrastar, i donar una mica de glamur a la sobrietat de “Faustrecht der Freiheit”, un tràiler de l’ansietat de Veronika Voss, pel·lícula que té més d’una trama que ha “inspirat” molt a Almodóvar. De fet, Marisa Paredes sembla sortida d’una peli de Fassbinder. “Veronika Voss” té poc d’homoeròtic però la història que narra d’una diva en decadència avui dia es podria veure com un biopic de Mónica Naranjo… I a més el protagonista masculí, Hilmar Thate, és un dels meus sex-symbols. Quan era jove, és clar.