El meu últim descobriment cultural és un dibuix manga que em té fascinat, el sargent Keroro. I com que cada vegada que faig un decobriment cultural, intento fer partícep a la gent del meu entorn, aquest cop els ha tocat que els doni la tabarra a les meves nebodes de 3 i 4 anys. Els vaig gravar un parell de capítols havent-los explicat prèviament de què anava la sèrie (van entendre el concepte “granota” o sigui “g’nota” o “ganota” i el concepte extraterrestre “tat’este”). La veritat és que m’he tornat fan-fan i les meves nebodes estaven super-atentes tot i que em va fer una mica de cosa perquè també estaven fent un cop d’ull la meva germana i la meva mare i el cert és que en comparació amb “Heidi” és una sèrie ràpida i fins i tot “violenta”… bé és un llenguatge visual completament diferent. En general el manga infantil té un no-se-què que m’atrau molt més que el dibuix europeu per nens i ja no diguem el dibuix americà infantil a l’estil Disney. Crec que té a veure amb la simplicitat i gruix dels traços i a la vegada amb la coloraina que li posen els japos, omplint la pantalla de caràcters i pampallugues, amb un ritme frenètic i un humor exagerat, innocent i a la vegada escatològic. És curiós, perquè en quant a còmic d’adults em passa a l’inrevés, m’estimo més el còmic occidental que no pas el manga.
Bé, em trec el barret amb el dibuixant del sargent Keroro. Té molt mèrit donar vida a un personatge amb aquests ulls!
Més informació a la web del club super 3.
Això és més vell que l'anar a peu 