Mylène Farmer – Discografia

Aprofitant que Mylène ha publicat recentment el seu darrer treball, “Point de Suture”, farem el repàs a una discografia que, malgrat tingui els seus alts i baixos, ha estat a l’alçada del mite de la “Madonna francesa”. És una vergonya que sigui tan desconeguda al sud dels Pirineus!

Cendres de Lune (1986)

Un debut molt en línia de l’europop de l’època, però amb l’anomalia inquietant d’una cantant excèntrica amb afició per temàtiques morboses i depriments (sexe, mort…). Un disc que no acaba d’arrencar el vol, però que ens regala grans clàssics com “Plus grandir”. No cal dir que inclou els singles que van dur a Mylène a l’estrellat com “Maman a tort” o “Libertine” per bé que ella no en va escriure la lletra.

Nota: 7

Ainsi soit je… (1988)

Mylène podia haver estat l’Ana Torroja francesa però va optar per tenir més ambició i ser la Madonna francesa. Augmenta la dosi de provocació i la qualitat dels textos, i la inspirada part musical, a càrrec de Laurent Boutonnat, fa que ens trobem davant d’un absolut clàssic modern (i un super vendes gràcies a hits com “Sans contrefaçon”, l'”A quién le importa” dels gais francesos). Definitivament el so ha envellit completament però a l’època la producció era de matrícula d’honor. En vaig fer una ressenya més extensa en aquest post.

Nota: 10

L’autre (1991)

El començament dels 90 va deixar moltes estrelles amb el peu canviat, no va ser el cas de Mylène que amb aquest disc va facturar el hit més important de la seva carrera, “Désenchantée”. La resta de l’àlbum segueix bastant fidelment la fórmula meitat ball meitat lentes tan marca de la casa. Això sí, és el disc que va acabar de definir l’estereotip de Mylène (i dels seus fans) com a mòrbids i depressius. I és que realment és un disc que et deixa amb una mica de mal rotllo. No és el “Closer” de Joy Division, però quasi.

Nota: 9,5

Anamorphosée (1995)

L’àlbum del “renovarse o morir”. Mylène supera amb nota la prova, tot i que aquest és el moment en què podríem dir que la seva carrera comença a perdre pistonada. Un disc molt “guitarrero” (la moda grunge ho exigia). Bé, tot el guitarrero que pugui ser Mylène és a dir, poc. I també hi ha uns sorprenents canvis d’imatge, vaja que es va operar tant la cara que al vídeo de “California” Mylène sembla una impostora!

Nota: 8,5

Innamoramento (1999)

Aquesta portada horrorosa digna de la Céline Dion més cursi, podia haver estat el signe d’una lenta i plàcida decadència. A aquestes alçades qualsevol canvi de so que faci Mylène sabem que serà només una transmutació epidèrmica ja que l’esperit de les seves cançons és el de sempre. De tota manera no va deixar de xocar en el seu dia escoltar el “trance” de l'”Ame-Stram-Gram”. El “Ray of light” de Mylène, un disc atmosfèric per gaudir. Definitivament, el seu “disc de maduresa”. Mylène ja no es preocupa d’estar a la moda i l’encerta.

Nota: 9,5

Les Mots (2001)

Un greatest hits imponent, a l’alçada de l’Immaculate Collection de Madonna. Cal tenir en compte que algunes cançons tan imprescindibles en la trajectòria de Mylène com “À quoi je sers” o “Que mon coeur lache” van ser singles no publicats en cap àlbum. Fins i tot les cançons noves són força bones, “C’est une belle journée” presagia el gran hit que dos anys més tard serà “J’en ai marre”, cantada per Alizée. La pega, la versió “renovada” de Libertine, molt inferior a l’original.

Nota: 10

Avant que l’ombre (2005)

Després que Mylène i Laurent Boutonnat rubriquessin dos discos a l’ombra, gràcies a la troballa de la fresca i jovenívola veu d’Alizée, és lògic que deixin de banda el pop adolescent d’Alizée per fer un disc més “ombrívol” i “adult”, vaja, més en la línia d’una cantant quarentona amb charme i experiència, com Mylène. El disc, però no acaba de reeixir i és una llàstima. La cançó que dóna nom al disc, que enceta l’àlbum apunta al que podia haver estat un clàssic i acaba sent el disc més fluix de la carrera de Mylène. Una mica de tot i més ingredients del de sempre, però sabem que Mylène ho pot fer millor.

Nota: 6,5

Point de suture (2008)

La veritat, havent escoltat el single “Dégénération” em temia el pitjor (una burda còpia del “Je t’aime mélancolie” però en clau bakala), però em plau que Mylène m’hagi sorprès positivament. Un disc quasi completament en clau dance, que contrasta molt amb el reposat “Avant que l’ombre”. Imprescindible “C’est dans l’air”, on està més diviníssima que mai. Malgrat el to predominantment electrònic del disc, està clar que Mylène renuncia a guanyar nous fans per acontentar els de sempre. En aquest sentit, Mylène ja no és la Madonna francesa, com a molt seria la Mónica Naranjo francesa. Però què carai, “que le quiten lo bailao”… Això sí, estaria bé que deixés de fer duets amb Moby i els fes amb Morrissey. Per demanar, que no quedi.

Nota: 8

Anuncis

9 responses to “Mylène Farmer – Discografia

  1. Hola, com va? Quina gran sorpressa trobar aquest article!!!! Feia temps que esperava un repàs a la discografia de Mylène Farmer per part seva, desprès del breu repàs al segon disc que va fer en un anterior post. El seu blog es el primer lloc que s’atreveix a mirar l’obra del tàndem Farmer/Boutonnat (siusplau… inseparables i inigualables) amb una mica de criteri i sense els tipics clixes encara que comparar Mylene amb Mònica Taronja o Ana Torroja o Madonna (petardes que no li arriben ni a sola de la sabata) es del tot gratuït i trist. No se si estarà d’acord amb mi, però del primer disc sens dubte destacaria Tristana, un dels millors tracks del disc, dels segon….el seu post es perfecte, del tercer Regrets, un tema tristissim amb un vídeo a l’alçada, Anamorphose……. el disc mes fluix res destacable a part de xxl o rever, del cinquè …. el cinquè es diferent, es un mon apart es optimista i en general es bo, jo diria que molt bo…., de Les mots cal destacar els tracks inèdits, autèntics hits “bouttonesques”, AQL.. tema que dona nom al 6e disc d’estudi esta a l’alçada dels millors The Cure i la versió en directe dins del DVD AQL Bercy 2006 es una autentica meravella audiovisual. Destacar també el gran himne Peut etre toi…. una caiguda en picat cap al èxtasi.

    Point de Suture. No se si hauria de fer un duet amb Morrisey, (pel que veig un dels seus grans ídols) però si amb David Bowie, no ? ….. 🙂
    Crec que aquest disc conte grans temes, alguns dels quals passen a ser clàssics, atemporals i eteris com Point de Suture, Degeneration o C’est dans l’air, (oooohhhh aquest baix tant industrial……), i d’altres ajuden a que el disc tingui cos i anima. Hi ha moments del album que hem recorden a Erasure, Depeche mode, Prodigy, NIN, Invisible Limits, The invinsible Spirit, Anne Clark Pet shop boys, Electronic,…. tot culpa del Laurent. Nomes hi ha un track que no m’agrada… Je m’ennui ( massa eurogayer…. massa, no calia)

    Be… Felicitats per aquest post a l’obra de Mylene Farmer/Laurent Boutonnat i pel seu blog…. gracies!

    (tot això he escrit jo?… però si a mi no m’agrada escriure)

  2. De res, Josep. Jeje, sempre és un plaer escriure sobre les coses que t’agraden, no estan per això els blogs i els comentaris?

  3. Bona repassada.

    Està molt bé fer referències a Madonna, ja que ajuda als nous vinguts a entendre la dimensió. Les similituds que es pot trobar son:

    Coneguda: si a una dona del mercat/carrer (a França) li preguntessis per la Mylène Farmer et dirà que la coneix, de la mateixa manera que si preguntessis per la Madonna aquí a Espanya.

    Atrevida: Segurament la dona francesa, la definiria com la porca, abans de cantant. Mai oblidaré la primera fotografia que vaig trobar, de la promoció de Les Mots, on surt espatarrada al llit, trucant per telèfon, ensenyant les seves calces.

    Fenomen fan: Els concerts de maig 2009, a parís, ja estan esgotats totes les entrades dels tres dies de concert. Estem a setembre del 2008. Les seves produccions creen autèntiques passions.

    Per altre banda, les diferències estarien en la entrega que fa als seus seguidors, produint videoclips de despesa cinematogràfica, i productes totals amb presentacions que es podia estalviar ja que els vendria igual. Personalment crec que Mylène Farmer fa el que li dona més la real gana, continuant amb la temàtica obscura i Madonna té darrera un gran treball de estudis de mercat que la condicionen (deu meu! espero que els talifans no llegeixin això amb atenció! Els número de comentaris podria ser inabordable!)

    Es pot trobar més semblances que amb altres artistes, però totes elles son úniques i els seus treballs son diferents. I des de el meu punt de vista, Mylène Farmer és la més única.

    Us recomano els seus videoclips, especialment Libertine.

    Una vegada que coneixes més el camí de Mylène, estic d’acord amb el sr. Rafel que et fas creus que no sigui més conegut aquí. Com quan descobreixes el xat, wikipedia o lastfm.com.

  4. Aixó de fer repassos a discografies, es mooolt Jenesaispop!!

  5. Jeje, arqueòleg, m’has clissat!

    Mario, definitivament descobrir Mylène és tota una revel·lació!!! Te’n recordes quan la vaig descobrir ja fa més de 5 anys, buscant com es deia la versió d’ella que va fer Kate Ryan mirant com un obsès pàgines webs de melodies de mòbil que tinguessin títol en francès?

  6. Ahhhhhhhhhhhhhhhhhhhhh vaaaaaaaaaaleeeeeeeee
    Es l’autora de “Desanchantée”!!! Ja sé qui es!! Sii, jo tb vaig intentar averiguar la cançó original, pero vaig aburrir-me i ho havig deixar estar!

  7. Sí Kate Ryan va fer l’any 2003 dues versions maquinorres de Mylène Farmer, “Désenchantée” i “Libertine”. Gràcies a ella vaig conèixer la Mylène! Tot i que tenia un amic que ja la coneixia de molt abans. Recordo que sempre em donava la tabarra amb una cantant francesa però jo no vaig fer-hi gaire cas.

    I a més és l’autora dels dos primers discos d’Alizée i de hits com “Moi Lolita” o “J’en ai marre”!

  8. Víctor Montecino Valls

    Quina grata sorpresa trobar un article en català parlar sobre Mylène Farmer!

    Em semblen interessants les descripcions que fas. Com tinc costum d’escoltar la música en aleatori no puc apreciar estes coses i està bé per estar més informat.

    Sobre les comparacions, que veig que porten cua, jo no m’hi posaré. Crec que cada artista és com és i si són de paisos diferents no les podem posar al mateix sac. Tot i que, per a mi, el punt de comparar-la o anomenar-la la Madonna francesa em sembla mig encertat, dixant a Mylène per sobre (Madonna mai m’ha dit gaire, exceptuant algunes cançons concretes).

    • Hola Victor. Encantat que aterris per aquest blog que tinc abandonat!
      La comparació la vaig fer per invitar una mica als profans a conèixer-la. Mylène és única. Fins a Innamoramento (1999) té una trajectòria impecable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s